Un exemple clar de programari lliure és Linux
QUÈ ÉS LINUX?
Linux és un sistema operatiu que permet que l'ordinador es puga encendre, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferenecien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.
Té dues característiques peculiars:
- La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
- La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.
El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la sva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.
SOFTWARE LLIURE
-Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
-Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
-Llibertat de distribuir còpies.
-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.
AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE
AVANTATGES
-Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
-Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
-Eliminació de barreres de presupostos.
-Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
-Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i llibreries.
-Les aplicacions són fàcilment auditables (on es pot trobar el problema molt fàcilment) abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
-Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora).
-Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.
DESAVANTATGES
-La corba d'aprenentatges és major.
-El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
-Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
-No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnología.
-Les inteficíes amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasuqes.
La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb un mateix fi, etc., poden crear confusió.
LLIUREX
És una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
Com a AMPLIACIONES EDUCATIVES he trobat:
En primer lloc, en el llibre de l'asignatura "Nuevos escenarios digitales" dels coordinadors Julio Barroso Osuna i Julio Cabrero Almenara he trobat que en el tema 19 parlen del programari lliure aplicat en l'educació.
El programari lliure és cada vegada més usual pel boca a boca de les persones. A més, hui en día la tecnología està molt avançada en comparació amb la de fa 50 anys on tenien el software i el hardware conjuntament. També, sabem que és un programari gratis perquè Stallman quan vol arreglar un ordinador de l'empresa on treballa i aquesta propietat es nega a facilitar el codi font. I des d'ací Satllman està creant computadores que ja venen amb el seu sistema operatiu. A partir d'ahi va crear Gnu que és similar a Unix i és on crea la Free Software Fundation amb la pretensió se que el programari siga lliure, és a dir, que es puga modificar, copartir, distribuir librement, permitint que les modificacions realitzades sobre el programari sigguen sent lliures, i fins i tot recuperant les que usant el programari lliure es licencien com a privatives. Per açò es denominen les quatre lliertats:
-Libertat 0 - Llibertat d'ús, poder usar el programa per a qualsevol propósit.
-Llibertat 1 - Llibertat d'estudiar i modificar el programa adaptant-lo ales teues necessitats.
-Llibertat 2 - Llibertat de distrubuïr copies.
-Llibertat 3 - Llibertat de realitzar millores i fer-les públiques.
El desenvolupament del programari lliure, tal com el coneixem hui, es alenteix durant més de deu anys sin que el projecte GNU aconseguisca un nucli estable encara que haja desenvolupat casi tot el sistema. L'arribada d'internet va modificar hàbits de treball i formes de comuniació des de el moment de la implantació. En Finlandia Linus Torvalds desenvolupa el nucli d'un sistema basant-se en Minix, de forma col·laborativa i delegada, amb l'ajuda de voluntaris i en poc temps. De la unió de Gnu i el nucli de Linux va surgir un sistema operatiu que ja pot ser competitiu amb altres sistemes i està licenciat amb la licència pública general. On van a surgir moltes més opinions com la de Eric Raymond, Bruce Perens i Tim O'Reilly que creen la Open Source Iniciative que es denomina font oberta.
Amb totes les opinions es creen diferents tipus de llicències que restringen de diferents formes les llibertats del software però amb el cometit principal de protegir-les.
En primer lloc, en el llibre de l'asignatura "Nuevos escenarios digitales" dels coordinadors Julio Barroso Osuna i Julio Cabrero Almenara he trobat que en el tema 19 parlen del programari lliure aplicat en l'educació.
El programari lliure és cada vegada més usual pel boca a boca de les persones. A més, hui en día la tecnología està molt avançada en comparació amb la de fa 50 anys on tenien el software i el hardware conjuntament. També, sabem que és un programari gratis perquè Stallman quan vol arreglar un ordinador de l'empresa on treballa i aquesta propietat es nega a facilitar el codi font. I des d'ací Satllman està creant computadores que ja venen amb el seu sistema operatiu. A partir d'ahi va crear Gnu que és similar a Unix i és on crea la Free Software Fundation amb la pretensió se que el programari siga lliure, és a dir, que es puga modificar, copartir, distribuir librement, permitint que les modificacions realitzades sobre el programari sigguen sent lliures, i fins i tot recuperant les que usant el programari lliure es licencien com a privatives. Per açò es denominen les quatre lliertats:
-Libertat 0 - Llibertat d'ús, poder usar el programa per a qualsevol propósit.
-Llibertat 1 - Llibertat d'estudiar i modificar el programa adaptant-lo ales teues necessitats.
-Llibertat 2 - Llibertat de distrubuïr copies.
-Llibertat 3 - Llibertat de realitzar millores i fer-les públiques.
El desenvolupament del programari lliure, tal com el coneixem hui, es alenteix durant més de deu anys sin que el projecte GNU aconseguisca un nucli estable encara que haja desenvolupat casi tot el sistema. L'arribada d'internet va modificar hàbits de treball i formes de comuniació des de el moment de la implantació. En Finlandia Linus Torvalds desenvolupa el nucli d'un sistema basant-se en Minix, de forma col·laborativa i delegada, amb l'ajuda de voluntaris i en poc temps. De la unió de Gnu i el nucli de Linux va surgir un sistema operatiu que ja pot ser competitiu amb altres sistemes i està licenciat amb la licència pública general. On van a surgir moltes més opinions com la de Eric Raymond, Bruce Perens i Tim O'Reilly que creen la Open Source Iniciative que es denomina font oberta.
Amb totes les opinions es creen diferents tipus de llicències que restringen de diferents formes les llibertats del software però amb el cometit principal de protegir-les.
Foto original
Els avantatges i desavantatges ja els trobem amunt, per tant ara anem a parlar de la procedència del programari lliure on totes les persones que s'apropen per primera vegada pareixen tindre un gran interès en coneixer la procedència dels prorames des de els orígens i qui els distribueix. Però aquesta pregunta no es fa amb un programari propietari perquè en aquest paguem per açò i l'altre com es lliure hem de trobar alguna errada.
Entre els sistemes operatius lliures en l'ámbit educatiu trobem alguns:
- Edubuntu: és un sistema operatiu lliure derivat de la distribució de Linux Ubuntu, creada per a treballar en entorns educatius. L'objectiu dels creadors d'aquesta distribusió de Linux és un sistema operatiu que continga el millor programari lliure disponible en educació i que siga fàcil d'instal·lar i mantindre.
- Fedora Edu Spin: la distribució de Fedora ha desenvolupat un entorn per a que professors i alumnes l'utilitzen en el context educatiu. La diferència d'aquesta distribució educativa rau en el contingut i les ferramentes que proporciona als usuaris. L'objectiu principal és proporcionar una ferramenta fàcil d'usar per estudiants de totes les edats.
- Puppy Linux: és una versió del programari operatiu Linux per a xiquets. És una distribució petita i ràpida d'executar gràcies a l'eliminació de components superflus, molt eficaç en ordinadors antics. És tant petit que es descarrega de la xarxa i tarda menys de 15 minuts i cap en un CD.
En Espanya, alguns goberns autonòmics han desenvolupat les seues pròpies distribucions de software lliure per a ús educatiu.
En segon lloc, aquesta presentació tracta del programari lliure en l'educació on parlen de conceptes, la historia, definició i avantatges del programari lliure, de l'ecosistema que ha creat, els avanços nacionals que ha fet, com dels avanços locals. Aquesta presentació ajuda a tindre més clar els conceptes i a més, ens proporcione més informació d'aquest programari lliure.
Software Libre en la Educacion from Milton Lab
En tercer lloc, vos pose altra presentació on es veu clar les diferències entre el programari lliure i el programari privat. Ací parlen de Linux vs Mac vs Windows i a més, ens parla de la pirateria de programari.
Software Libre VS software Privado from Grelix
En quart lloc, he trobat un vídeo on ens diu que és Linux i ens descriu quina és la millor distribució per a aquest programari
En quart lloc, he trobat un vídeo on ens diu que és Linux i ens descriu quina és la millor distribució per a aquest programari
Per a finalitzar, en la meua opinió és millor treballar amb un programari lliure perquè et permet fer les modificacions que vols, clar depenent del programari que tinga, però a més és gratuít. I una activitat que podem fer amb els nostres alumnes, és:
Entrar en un programri lliure com per exemple MathWar per a les matemátiques on permiteix als alumnes practicar les operacions de suma, resta i multiplicació amb nombres naturals i sencers.
Amb aquest programari intentarem fomentar el càlcul mental utilitzant un format de concurs en el que a els alumnes en diferents rondes se li apareixen dues tarjetes amb dues nombres i operador aritmètic que l'indica l'operació que ha de realitzar.
.png)
