diumenge, 4 de maig del 2014

TEMA 11 OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICÈNCIES EN INTERNET

TEMA 11: OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICÈNCIES EN INTERNET


En aquest tema anem a donar l'el·laboració de continguts educatius en format estàndard com els objectes d'aprenentatge i els problemes de la gestió de la propietat intelectual que els docents han de respectar i utilitzar quan usen o produeixen materials educatius per al seu ús en Internet. Per tant, donarem unes definicions dels objectes d'aprenentatge, direm om podem trobar-los i explicarem les llicències en Internet.




Què són els objectes d'aprenentatge?

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referencia durant l'aprenentatge recolzar per la tecnologia. Com exemples d'objectes esatquen:

-Contingut Multimèdia
-Contingut Instructiu
-Objectes d'aprenentatge
-Programari educatiu i eines de programari
-Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l¡aprenentatge recolzat tecnològicament

D'altra banda els objectes d'aprenentatges estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i la seva utilització. On vol dir que les dades i metadades són objectes d'aprenentage que nosaltres anem a utilitzar. Un exemple sería: la taula sería l'objecte i les seues característiques seríen les metadades com pot ser: és redona, té quatre potes, etc. 


On trobar objectes d'aprenentatge?

Projecte Agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol de les característiques decrites en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptada a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataform d'Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en formt ZIP.
Projecte LeamingSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden ser descarregats en forma SCORM o Common Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentage en format ZIP. 

Enllaç: http://clic.xtec.cat/es/ En aquesta pàgina també podem trobar i cercar els materials que necessitem.


Per últim, aqueste enllaç ens serveix per a cercar els objectes d'aprenentage que volem cercar depenen el que necessitem. 

Llicències en Internet


Trobem diferents llicències:

1-Reconeixementet (BY) : Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent la comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permitida sin cap restricció. (És com si no tingueres cap restricció. Tot el món pot copiar-la i modificar-la).




2-Reconeixement - No comercial (BY-NC) :  no es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades.




3-Reconeixement -No comercial- Compartir igual (BY - NC - SA)no es permet l'us comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades però s'han de mantindre el mateix tipus de llicència.



4-Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (BY - NC - ND) : no es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.




5-Reconeixement- Compartir igual (BY - ND) : es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obrs derivades, les quals hauran de mantindre el mateix tipus de llicència.






Com a ampliacions educatives he trobat:

En primer lloc, mirant en el llibre "Nuevos escenarios digitales" dels coordinadors Julio Barroso Osuna i Julio Cabrero Almenara. Primer unes deficions d'objecte d'aprenentatge:

  • Els objectes d'aprenentatge són una tecnología educativa associada a l'idea de dissenyar, desenvolupar, emmagatzemar i reutilitzar recursos educatius digitals en processos educatius d'aprenentatge electrònic o e-learning.
  • Un objecte d'aprenentatge és un recurs educatiu digital construït seguint un estàndard de tal manera que puga ser disposat en una plataforma e-learning que accepte aquest estàndard.
Altra definició és la que trobem al começament que és la que realment abasta qualsevol element que intervinga en el procés educatiu. 

Com ja saben l'objecte d'aprenentatge està format pel contingut de l'objecte i per la metadada. El contingut de l'objecte com bé diu és on trobem el seu contingut i la metadada, és la informació de la informació, la descripció del contingut de OA, el contingut del OA que descrivim baix té una sèrie de camps conrolats i específics, ens permet la búsqueda del document i ho fa accesible i recuperable pels usuaris i reutilitzable en altres àrees. A més, en el cas dels OA és un llenguatge de metadades denominat LOM (Learning Object Metadada). I encara que els OA es descriuen a través del model LOM, és necessari també utilitzar el metallenguatge XML, que serveix per transformar el llenguatge natural en un llenguatge tecnològic.

També, ja sabem que els objectes d'aprenentatge els podem trobar en en el Projecte Agrega i en el Projecte LearningSpace que ja hem parlat d'ells abans, però també podem crear els nostres objectes d'aprenentatge a través de Scorm i Common Cartridge. I per últim trobem Moodle que és una plataforma d'aprenentatge.

A més , referent a les llicències d'Internet podem dir que ens indiquen com podem utilitzar els materials que estan disponibles a Internet i, en el cas de que aquestes siguen creat per nosaltres, com podem protegir-los. Hem de saber que si vilem emprar correctament una obra d'Internet, el primer que hem de fer és assegurar-nos dels usos que ens permet la seua llicència.
I, els drets d'autor són un conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que són fruit de la seua creació. Al món anglosaxó és denominat "copyright" i es representa mitjançant el símbol. 



Aquestos drets protegeixen: 
  • Invencions científiques i tecnològiques.
  • Produccions literàries o artístiques.
  • Marques i signes distintius.
  • Dibuixos i models industrials.
Hi ha algunes categories que queden fora, com:


  • Treballs que no han sigut fixats en una forma d’expressió tangible.
  • Idees, procediments, mètodes i conceptes matemàtics.
  • Disposicions legals o reglamentàries.


Però, podem trobar tres alternatives per al copyright:

  • Domini públic: Situació en la que han expirat els drets d’autor (70 anys després de la seua mort).  Les obres poden ser explotades per qualsevol persona respectant els drets morals de l’autor.
  • Copyleft (llicència oberta):  Elimina les restriccions de distribució o modificació imposades pel copyright.  Ha de mantenir els mateixos règims de drets d’autor que l’original.
  • Creative Commons (llicència oberta):  Redueixen les barreres legals de la creativitat mitjançant la legislació i noves tecnologies.  Els mateixos autors decideixen quins drets volen cedir.
Desprès, dins de Creative Commos podem trobar six combinacions entre els quatre següents elements:

Reconeixement: en qualsevol explotació de l'obra serà necessari reconeixer l'autoria.



Sense obres derivades: no es permet la transformació per a crear un obra derivada.




No comercial: l'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials. Aquesta condició assoles afecta a aquells que usen l'obra, i no al propi autor.





Compartir igual: s'autoritza la creació d'obres derivades que mantinguen la mateixa llicència al ser divulgats.





Les combinacions les trobem d'alt en el tema. 



En segon lloc, he trobat diferents enllaços que ens poden fer servir per a desenvolupar un poc més el tema i per a que els continguts els acomiadem.

Enllaç: http://www.cc.uah.es/ie/cursos/open-resources08/ En aquesta pàgina tenim la informació per a fer un curs sobre objectes d'aprenentatge.

Enllaç: http://prezi.com/idq86qcpeqrx/objetos-de-aprendizaje-y-licencias-en-internet/ En aquest pàgina trobem una presentació feta amb prezi dels objetes d'aprenenetatge i les llicències en Internet que pot ser molt visual. 

Enllaç: http://co.creativecommons.org/tipos-de-licencias/ En aquesta pàgina trobem l'explicació de les llicències en Internet de Creative Commons. 

Enllaç: http://www.aqu.cat/doc/doc_22391979_1.pdf En aquest enllaç trobem explicacions de els objectes d'aprenentatge fea per l'Universitat Politècnica de València.

En tercer lloc, he trobat un vídeo en el que Pablo Arrieta explica les llicències que existeixen, els tipus i els seus usos. A més, ens deixa més clar el concepte de Creative Commons. 





En quart lloc, he trobat un power point on, unes alumnes ens expliquen el tema de objectes d'aprenentatge i les llicències en internet.



Tema 24 Objetos de aprendizaje y licencias en Internet from Elenita Rubio García

En la meua opinió, els objectes d'aprenentatge i les llicències en internet són un tema important per a tractar nosaltres mateixos perquè, com a futurs docents hem de saber que informació podem utilitzar i quina no. A més, hem d'ensenyar als nostres alumnes les llicències per a ací vorer quina informació podem tractar per als seues treballs. 

TEMA 10 XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

TEMA 10: XARXES SOCIALS

Anem a vorer una definició i característiques de les xarxes socials, els típus de xarxes socials, els usuaris potencials, twitter i facebook i per últim les aplicacions educatives de twitter i facebook.



DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LES XARXES SOCIALS 

Una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats (connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.

Algunes de les seues característiques més importants són:
  • Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
  • Són grups de persones amb alguns interssos similiars, que es comuniquen a través de projectes.
  • Existeixen un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.
  • Són llocss web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
  • Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis,etc. en una mateixa interfície.
  • Com exemples de xarxes socials més importants destquen: facebook, twitter, ning, second life, twenti.


TÍPUS DE XARXES SOCIALS

Segons l'activitat:

  • Microblogging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk.
  • Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo.
  • Geolocalització. Permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki.
  • Marcadors socials. A través d'etiquetes classifiquen, emagatzemen enllaços per ser compartits. Digg, Diigo, Delicius, Mr Wong.


Segons el contingut:

  • Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografíes. Flickr, Fotolog, Panoramio.
  • Música. Permeten escoltar música a més de classificar-la i compartir-la. Last Fm, Grooveshark.
  • Vídeos. Permet crear perfils i llistes d'amics. Youtube, Vimeo.
  • Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.
  • Presentacions. Permeten classificar i compartir les seves presentacions professionals. Slideshare, Glogster, Photopeach i Prezi.
  • Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.
  • Lectura. Es poden classificar les preferències literèries. WeRead.



USUARIS POTENCIALS

-"Social media selectors". Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència. (40%)

-"Simple social networks". Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social. (33%).

-"Trend followers". L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%).

-"Social media addicts". Tenen una clara intencionalitat professional (10%).




TWITTER I FACEBOOK

FACEBOOK


  • Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Sverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg.


  • Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.


  • Dispossa d'una llista d'amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d'interessos comuns.


  • Existeix la possibilitat d'incloure fotos i videos al mur.

TWITTER


  • La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grndària amb un màxim de 140 caràcters, cridats twetts, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.

  • Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.

  • Per defecte, els missatges són, públics, podents difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors.


APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

Avís sobre la publicació de bulletins informatius periòdics.
Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens...
Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunios o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està retringit als seguidors dels usuaris.




El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per a cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòris per als alumnes.

Study Grous. és una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els companys de la classe i planificar tasques.

Mathemathical Formules. Amb aquesta podràs escriure fòrmules matemàtiques en el mur de facebook dels teus amics.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat.

BooksiRead. Permet qualificar i compartir opinios sobre els llibres que estàs llegint o has llegit. També pots consultar les opinios dels altres.


Com a AMPLIACIONS EDUCATIVES he trobat:

En primer lloc, he trobat un power point que tracta de les xarxes socials i educació, on parla de per a què serveixen les xarxes socials, ens introdueïx la web 2.0, una definició de xarxa social, els tipus, el que podem trobar en les xarxes socials, el microblogging i els seues serveis, que és twiducate, que es HootCourse, també una definició de Edmodo i la seua estructura, a més ens dona algunes activitats a fer amb els nostres alumnes, ens posa algunes limitacions d'edat, com fer un grup tancat en facebook, i les aplicacions didàctiques d'aquest grup. També ens diu que podem crear un grup amb el programa de Edmodo, les seues aplicacions didàctiques, els seus avantatges i l'accès que podem fer amb el mòbil. Per tant, aquesta presentació ens pot servir per a fer que els alumnes coneixen les xarxes socials que existeixen i com podem fer servir-les en l'educació.



Xarxes socials i educació from Enric Gil Garcia


En segon lloc, he trobat diferents pàgines que parlen de les xarxes socials en eucació que aniré comentant.

Enllaç: http://www.somesplai.cat/2013/01/25/les-xarxes-socials-en-lambit-educatiu-de-la-persona/ en aquest ens parlen de les xarxes socials en l'àmbit educatiu de la persona, és a dir, ens parla d'una societat complexa i connectada on parla de que hui en dia estem en una societat on els xiquets no ixen al carrer a jugar, ja que tenen tablets, mòbils, consoles, etc. que fan servir de jocs per a ells i s'estan expandint. A més també parla de la construcció de l'identitat, on ens diu que tenem la nostra identitat a la xarxa. I per últim, parla dels usos educatius de les xarxes socials que ens parla de llegir la lletra petita dels contractos amb les diferents xarxes, de les seues caraterístiques i dels debats que hi ha al voltant d'aquestes xarxes.

Enllaç: http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2011/05/18/xarxes-socials-i-usos-educatius/ ací trobem un comentari de Jordi Jubany que és antropòleg social i cultural, a més de mestre. Ell ens parla de les xarxes socials i els usos educatius i també hi ha un power que comenta els 10 aspectes sobre les xarxes socials i els seus usos educatius

Enllaç: http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2011/02/08/docents-a-les-xarxes-socials/ Jordi Jubany també ens escriu dels docents a les xarxes socials, on parla de twitter i facebook. A més ens posa un vídeo on podem vorer com tot està connectat i per últim ens dona un frase que em pareix interesant "En la societat en xarxa ningú ho sap tot, però tothom hi pot aportar alguna cosa".


En tercer lloc, he trobat un vídeo còmic on podem vorer que és facebook i twitter, Està molt bé i el pots possar en classe perquè és divertit i a més, es veu molt bé les diferències entre facebook i twitter. 



 En quart lloc, en el llibre "Nuevos escenarios digitales" de Ediciones Pirámide trobem les caractaerístiques de les xarxes socials, les xarxes socials més visitades, l'estructura de les xarxes socials i l'utilització de les xarxes socials i els usuaris potencials.

-Característiques de les xarxes socials

Les xarxes socials tenen un tert comú, que és la tendència a compartir e intercanviar informació de diferent índole en diferents soports i formats. I la diferència entre unes i altres és la funció que se'ls otorga, és a dir, l'objectiu amb el que s'orienta l'utilització d'aquestes aplicacions. 
Es poden realitzar diferents tipus de classificacions: Depenent de la funcionalitat, hi ha tres tipus de xarxes: Les xarxes socials de continguts tenen com funció compartir fotos, música, vídeos... per damunt d'altres funcions u orientacions. Una de les més utilitzades és Youtube. Es tracta d'un entorn en el que els usuris poden publicar vídeos de forma fàcil i gratuïta per a que altres podan ver-los i opinar sobre ells. La principal caraterística és la diversitat. 
El segon tipus de xarxa és eñ de les xarxes de comunicació immediata, que permeten entre altres accions xatejar, parlar, enviar missatges i mantindre videoconferències. Twitter és un bon exemple, encara és més un sistema de comunicació, que una xarxa social. Es tracta d'un espai web que uneix el concepte d'un blog amb un servei de missatgeria i una xarxa social de microblogging. Els usuaris es communiquen amb la resta d'usuaris utilitzant tweets o missatges de text de mens de 140 caràcters. 
Per últim, les xarxes d'exposició tenen com objectiu mantindre i ampliar víes de communicació i contacte. La seua major virtut resideix en aglutinar totes les ferramentes dels anteriors tipus de xarxes socials. Facebook és una d'aquestes xarxes d'exposició i aquesta té un major nombre d'usuaris. 

-Xarxes socials més visitades

Facebook 50%

Tuenti 24%

YouTube 14%

Myspace 3%

XING' 1%

hi5 1%

Linked in 1%

Altres 5%

-Estructura de les xarxes socials

La majoría de xarxes socials ofereixen un conjunt d'aplicacions estàndard, depenent de l'àmbit al que van dirigides. El que diferència unes de altres, a nivell d'aplicació, són els disenys de les interfaces o caràtules de visualització. 

-Utilització de les xarxes socials i els usuaris potencials

Els quatre perfils són els comentats anteriorment: social media selectors, simple social networds, trend followers i social media addicts.

En la meua opinió, les xarxes socials en educació han de ser tractades amb molta cura i fer que els nostres alumnes ací ho facen. Hem der fer que obrin els ulls quan els han d'obrir i tindre en compte el que et pot passar quan dones dades de més. 

TEMA 9 LA VIDEOCONFERÈNCIA

En aquesta entrada anem a parlar de la conferència, del seu concepte, dels tipus, de les seues aplicacions educatives i de les eines de videoconferència com són skype, ichat i adobe connect. 


-Què és una videoconferèndia?

  • El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultaneja en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió. És paregut a l'stremaing però aquest és un event i una videoconferència és més personal.
Característiques de la videoconferència:

-És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.
-És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
-Permet una comunicació bidireccional.
-Facilita la comunicació independent de l'espai.
-Permet incorporar diferents tipus de recursos.
-Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.


-Tipus de videoconferència

En funció del suport tecnològic:

-Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzem la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.
-Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en la eb que necessiten un plugin per a funcionar.
-Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori.

En funció del nombre de connexions que es realitzen:

-Videoconferència punt a punt. Existeixn dos equips connectats.
-Videoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

-Aplicacions educatives 

Educació a distància.

-Cursos, llinçons i tutories.
-Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre.
-Tutoria remota per taneció personal.
-Professors comprateixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.
-Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal.

Consulta a experts

-Panell de discussió
-Un expert respon qüestions
-Esdeveniments remots
-Contacte amb investigadors del camp
-Compartir experències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments

Projecte Multicentre

-Professors i alumnes col·laboren i intercanvien infromació amb altres centres
-Debats i conferències d'inestigació compratits per diverses escoles
-Aprenentatge col·laboratiu distribuït
-Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius

Activitats professionals

-Observació de practiques i discussió posterior
-Cursos per a professors en servei
-Tutorizació de pracqtiques remotes
-Intercanvis i discussió de mètodes

Activiats comunitàries

-Sessions Parlamentàries
-Suport a interessos especials
-Educació d'adults
-Trobades virtuals amb personalitats

-Eines de videoconferència

Skype. És un programa que has d'instal·lar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.



Ichat. És un programa de MAC per a realitzar videconferències encaa com funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. és un programa gratuït.



Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament permet segonns les versions la possibilitat d'establir rols als usuaris, compartix arxius, pissara, gravar sessions.




Com a AMPLIACIONS EDUCATIVES he trobat:

En primer lloc, en el llibre "Nuevos escenarios digitales" d'edicions Pirámide de: Barroso Osuna, J. Cabero Almenara J.

Ens trobem amb l'explicació del seu concepte:

La videoconferència és una de les ferramentes de comunicació sincrònica que en els últims temps ha augmentat la seua utilització en els contextos educatius. A més parla de les característiques que trobem al començament.

També, ens parla de les raons de la fort presència de la videoconferència en el terreny educatiu:

-La seua facilitat de maneig tècnic.
-La reducció dels costos dels equips.
-L'amplitud de programes amb què ens trobem per a la seua realització.
-La facilitat de realitzar-la a través de dispositius mòviles.
-I l'augment dels cursos els quals s'està utilitzant per garantir una modalitat sincrònica de comunicació entre els professors i els estudiants.

A més, trobem uns avantatges i uns desavantatges:

Avantatges:

-La videoconferència pot ser utilitzada per a diferents activitats: com instrument en accions de formació a distància, per a l'interacció social dels alumnes situats en diferents punts geogràfics.
-Poden incorporar-se a la classe recursos externs.
-Millorar el nivell de productivitat d'una organització, facilitant la comunicació coorporativa.
-Facilita la circulació d'informació entre les institucions i les persones.
-Millor rendiment de les reuinions ja que aquestes han d'estar perfectament organitzades.
-Estalvi de temps.
-Permet la permanència de l'estudiant en el seu medi natural.
-Facilita el desenvolupament d'experencies multiculturals.


Desavantatges:

-Cost dels equips i línies utilitzades.
-Falta d'experència del professorat en la seua utilització: es requereix més esforç per a la seua preparació.
-Necesitat que el profesorat, i l'alumne, tinguen un mínim de competència per al seu maneig tècnic dels equips.
-Preparació psicològica i didàctica del professorat per a saber interaccionar tant amb els alumnes presencials físics, com presencials remots.
-Calitat tècnica de la imatge i el so emitits, que encara depenen de les característiques dels equips utilitzats per general impliquen retard d'imatge.
-El docent necessita una bona preparació didàctica per aconseguir la participació i interacció de l'estudiant. En cas contari pot donar-se un fort aborriment dels alumnes.

Fora del llibre, he trobat una pàgina de blog amb avantatges i desavantatges que ens pot servir per a ampliar els nostres coneixements. Enllaç: http://marielaglopez.blogspot.com.es/2008/12/ventajas-y-desventajas-de-la.html

També he trobat un enllaç d'un blog de la UA de Gozalo on és parla de la videoconferència i els seus avantatges i desavantatges. Enllaç: http://blogs.ua.es/gonzalo/2009/04/23/las-videoconferencias-como-elemento-educativo/

En quant a les tècniques i estratègies d'utilització de la videoconferència com a ferramenta educativa, hem de tindre en compte els objectius que volem aconseguir i el moment de l'acte didàctica en el qual l'introduïm. És a dir a la seua utilització dins d'accions reglades. Per tant, dins de les accions reglades trobem una sèrie de moments: preparaió, desenvolupament i activitats d'extensió.

Preparació:

-Presa de contacte amb la sala de videoconferència i els equips instalats en ella.
-Presa de contacte amb el software que es va a utilitzar i amb les possibilitats que aquest ofereix.
-Planificació de la intervenció.
-Disseny i contrucció dels materials audiovisuals que es van a utilitzar.
-Estructuració de la sessió.
-Planificació de les activitats d'extensió.

Desenvolupament:

-Tindre present la diversificació de les activitats.
-Cuidar el temps de la intervenció.
-Prestar atenció a les reaccions dels estudiants.
-Utilitzar diferents destresses didàctiques per afavorir la participació dels estudiants.
-Finalitzar amb un sumari dels aspectes més significatius de la intervenció i la presentació de les    activitats que tindran que realitzar posteriorment.

Activitats d'extensió:

-Realització de les activitats pels estudiants.
-Revisió posterior, bé utilitzant de nou la videoconferència o recurrint a altres mitjans telemàtics.

Per a finalitzar, ens parla de com avaluar una sesió de videoconferència. Com totes les activitats, aquesta de la videoconferència ha de finalitzar amb una avaluació tant de forma general com referida als diferents elements que intervenen. Per açò, a continuació veurem una serie de preguntes en diferents apartats:

Funcionament/equips tècnics:

-Ha funcionat correctament els diferents equips utilitzats?
-El comportament dels equips i mitjans utilitzats han sigut igual en totes les sales?
...

Coordinació amb el personal responsable:

-La coordinació amb els tècnics responsables ha sigut adequada?
-Se ha utilitzat en la realtzació de la videoconferència diversitat de plans i angles de toma?
...

Materials utilitzats:

-Els materials utilitzats han servit per a arribar als objectius de la sessió?
-Eren fàcils de comprendre pel públic receptor?
...

Tècniques/estratègies utilitzades:

-He utilitzat uan varietat tècnica i estratègies d'ensenyança?
-He realitzat progresius sumaris i síntesi final de l'exposició?
...

Presentació:

-Han sigut adequats el to, pronunciació i velocitat de veu?
-La meua vestimenta ha distorionat?
...

Temps:

-El temps total ha sigut l'adequat per als objectius que es perseguien?
-He dividit el temps en diferents parts?


En segon lloc, he trobat en slidesahre una presentació on ens parla de diferents aplicacions educatives de la videoconferència, on al començament explica que és la videoconferència, com fer una videoconferència, que ens permetr una videoconferència com: recortar distàncies entre Espanya i Polonia, aproxima elements i persones de la cultura espanyola i hispano-americana sense salir de l'aula. I les aplicacions com: trobades amb escriptors espanyols, trobades amb músics, visites on line a museus, etc.


Aplicaciones didácticas de la videoconferencia en el aula de ELE from profeshispanica



En tercer lloc, he trobat un video tutorial on ens ensenya com utilitzar skype per primera vegada, és a dir, pas a pas.





En quart lloc, quan ja hem visualitzat el video de skype, podem fer amb els nostres alumnes una videoconferència amb un escriptor que coneguen, per exemple els nostres alumnes estan llegint un llibre de Ferran Torrent que s'anomena Gràcies per la propina. Quan ela alumnes han llegit el llibre, el professor demana als alumnes que elaboraren conjuntament unes preguntes que volen fer-li a aquest esciptor.

Aquesta activitat és per als alumnes de sisé de Primària on han d'elaborar com he dit preguntes que volem fer a aquest escriptor. El professor parla amb Ferran i li demana que faça una videoconferència amb els seus alumnes i quan concreten el dia, els seus alumnes tindran preparades les preguntes per a fer-li.


dijous, 3 d’abril del 2014

Tema 8: Eines de la Web 2.0

TEMA 8: WEBQUEST I CAÇA DEL TRESOR

En aquesta entrada anem a parlar de las webquest i la caça del tressors que són dos eines de la web 2.0. Anem a definir la webquest, tipus de webquest, parts d'una webquest, exemples de webquests, una definició de la caça del tresor i exemples d'aquesta caça del tresor.







DEFINICIÓ DE WEBQUEST


-Una forma d'utilitzar didàcticament internet.



-Una activitat de recerca d'informació de forma guiada.

-L'activitat se centra en l'ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en una recerca.

-Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.

-El docent orienta tot el procés.



TÍPUS DE WEBQUEST


Webquest a curt termini

És l'adquisició i integració el coneixement determinat el contingut d'una o diverses màteries.
Es dissenya per a ser acabat d'un a tres peíodes de classe.

Webquest a llarg termini

Es dissenya per a realitzar-lo en una semana o en un mes de classe.
Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica.


PARTS D'UNA WEBQUEST


-Introducció, que presenta el plamtejament de la Webquest a tot el grup.

-Tasca, s'indentifica amb l'objectiu final de la Webquest: allò que ha d'elaborar-se a l'acabar la Webquest.

-Procés, on s'indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.

-Avaluació, on s'indiquen els aspectes que es valoren i com es valoraran.

-Conclusió, on apareixn unes reflexions finals on indicarem el que ha aconseguit l'alumne al finalitzar l'activitat.

-Orientacions per al professor, on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe.




EXEMPLES DE WEBQUEST


Font bibliogràfica: http://webquest.xtec.cat/enlla/ en aquesta font trobem diferents webquest en la que hi moltes webquest que ens poden fer servir. A més, tenim diferents temes a escogir com poden ser angles, art, adults entre altres.

Ara vaig a possar-vos alguns exemples de webquest que m'han paregut interessants





DEFINICIÓ DE CAÇA DEL TRESOR


-La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d'adreces o pàgines web de les quals poden extraure's o inferir-se les respostes

-Existeixen una pregunta final que serveix per a poder integrar tot els coneixements que s'han desenvolupat en els passos anteriors

-Són una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que "primer és la metodologia i desprès la tecnologia"

-Presenta l'avantatge que aquesta metodologia es por utilitzar sense Internet per a això són necessàries revistes, periòdic i/o llibres.




EXEMPLES


Podem buscar pàgines en caza del tesoro que ens serviran d'ajuda, jo he posats aquestes sobre diferents temes com poden ser el reciclatge, els perfums o la quimica.





Com a aplicacions educatives he trobat:

En primer lloc, referent a la webquest i la caça del tresor he trobat diferents pàgines on ens serviran per a entendre molt millor aquestes activitats. 

Enllaç: http://www.educacontic.es/blog/lo-que-necesitas-saber-sobre-cazas-del-tesoro-y-webquests

En aquesta pàgina podem trobar videos explicant la caça del tresor, enllaços relacionats, el concepte i l'explicació de webquest, i els seus enllaços relacionats.

Enllaç: http://eirp-webquests.blogspot.com.es/2010/06/diferencia-entre-webquest-y-caza-del.html

En aquest enllaç trobem les diferències entre webquest i la caça del tresor.

Enllaç: http://escuelacooperativa.wikispaces.com/Caza+del+Tesoro+y+Webquest

En aquest enllaç ens presenten al profesorat la nova tecnología i ens expliquen aquestes dues activitats. 

Enllaç: http://www.cepejido.es/phpwebquest/procesa_index_tipo.php

En aquesta pàgina podem trobar diferents caçes del tresor del colegi Ejido en el que hi ha difrents nivels i assignatures.

En segon lloc, he trobat un power explicant les webquest i la caça del tresor que pot servir per a afiaçar els coneixements. 


Webquest y caza del tesoro from Alicia Martínez

En tercer lloc, he trobat un exemple de webquest a Youtube i altre de la caça del tresor.







En quart lloc, en el llibre de "Nuevos Escenarios digitales". Barroso Osuna, J.; Cabrero Almenara, J. podem trobar explicacions de la webquest i la caça del tresor. 

En la webquest ens comenta el seu origen, definició i característiques. 

  • L'origen és de 1995, en la Universitat Estatal de San Diego (EE.UU.), pel professor Bernie Dodge. 
  • La seua definició: és un tipus d'activitat guiada en la qual es proposa a l'alumnat una tasca i un procés de treball basats principalment en els recursos d'internet. Per tant, és una forma d'utilitzat didàcticament internet. Es tracta d'una actividad guiada de cerca d'informació.
  • Hi ha diferents característiques entre les que destaquem: 
         -La WQ es contrueix al voltat d'una tasca divertida i motivadora.
         -La WQ és una estratègia didàctica per a integrar en el currículum els recursos que ofereix                     internet.
         -Exigeix que els alumnes resolveixen els problemes formant equips de treball.
         - La qualitat del producte final depen del treball cooperatiu i de col·laboració.
         -La WQ és disenya per a rentabilitzar el temps de l'alumne.
         -La tasca és la part fonamental de la WQ. 

També podem trobar l'estructura d'una webquest:

  • Introducció: platejament general.
  • Tasca: indica a l'alumne el que te que elaborar al terminar la WQ.
  • Procés: indica les activitats i tasques que han de realitzar.
  • Avaluació: aspectes que es valoraran.
  • Conclusions: reflexions finals.
  • Orientacions al professor: aquesta part no està dirigida a l'alumne, sinó al professor on ha de platejar-se utilitzar la WQ.
A més, ens expliquen altres tipus de webquest com poden ser les Miniquest (versió reduida d'una WQ), el Blog Quest (WQ que integra l'ús del blog), Tubequest (WQ amb video de Youtube), Earthquest (WQ geointeractiva basada en vídeos virtuals utilitzant Google Earth), Geoquest (possibilita la geolocalització en internet).  

Afegint, l'ús educatiu de la webquest:

-Suposa una forma d'explotació didàctica d'internet.
-Centrem l'activitat en l'ús de la informació obtinguda en internet més que en la cerca.
-L'alumne treballa autònomament contruint el coneixement.
-La WQ soleix plantejar-se per treball en grup i assignat a cada component un rol.
-Fomenta les competencies derivades de l'ús d'internet.
-La WQ són relativament sencilles de planificar pel professor.

En últim lloc, parla de la caça del tresor que la seua definició és un tipus d'activitat amb una estructura definida en la que la'lumne utilitza els recursos existents en internet per a contestar a les qüestions platejades. 

La seua estructura és la següent:
  • Introducció (descriu la tasca i les instruccions del treball)
  • Preguntes (recogeixen el que volem que l'alumnat s'informe)
  • Recursos (recogeixen enllaços de llocs de web)
  • La gran pregunta (la fase més important, que consiteix en una pregunta global que l'alumne ha de contestar a partir del que ha aprés)
Per a finalitzar, dir que les webquest i la caça del tresor són dues activitats que podem fer amb els nostres alumnes, ja que són motivadores, divertides, exigeix que esten per parelles i per tant treballent col·lectivament, etc.